Because I promised I would
[ Btw, I'm thinking major change right now. Well, okay, I never really liked the blogger idea to begin with... I don't know what we're gonna do, but I'll see ]
---------------------
Frodo
---------------------
...Hm. I woke up, washed my face, brushed my teeth, got dressed, and just as I was about to sit down to some breakfast, I hear a huge thunk on my door. I suppose someone tried knocking on it, but collapsed on it instead in the effort. Well. I opened the door to find a wheezing, dirt-covered, delerious and ill Aragorn who looked like he was about to die.
He mumbled something about wanting to join some quest, getting kicked out and sent here, the ring, and an angry Arwen before passing out on my front doorstep. A bed wasn't really an option, so I dragged him into the hallway, and tried to make him comfortable at least.
Upon his waking up, I offered to see if I could get him something else to wear. Sam managed to make him something to eat, and offered him some lunch. And then I kicked him out and sent him over to Pippin's.
...Hm. Wonder how he got here, him being in such a state and all...
---
And Sam. I can't entrust you with the continuation of the story till you learn to spell.
posted by Ebony | 7:19 PM
7 Comments:
Imma hobbit. Yoo reely think I went to skool beefour?
You know you can do beter than that.
: )
Hola!
Primerament m'agradaria felicitar-te pel text, atès que era llarg i amb tantes citacions podia esdevenir diíficil a llegir però afortunadament no ha estat així.
M'agradaria fer un petit matís en un dels l'argument que has utilitzat. Per aquest motiu, la meva intenció no és discutir si el nacionalisme i l'economia van de bracet, sinó qüestionar-te la seva relació parcial.
Començo referint-me en el punt en el qual divergeixo: el cantonisme dels Malaguenys, Extremenys i el seperatisme dels quals. I fixa't bé que no estic dient nacionalisme, extramanyisme o independentisme, n'he anomenat separatisme. S'ha de aclarir que ni Malaga ni Extremadura són un país, ja que ni el factor històric, ni cultural que es cita en l'article influeix. En veure que ni Malaga i Extremadura no eren un país, m'he trencat les banyes per a esbrinar allò que els movia a separar-se...I la solució d'aquesta qüestió només rau en l'economia.
En aquest punt s'ha de fer una mica d'història i pensar en la situació econòmica dels qui vivien allà en aquella època. Latifundisme, absentisme i massificació de jornalers són els "in-put" per a fer-se una idea d'allò que movia les masses en els anys 30. Els jornalers volien la terra per a ells, d'aqui l'anomenada "la terra per a qui la treballa"; i el que volien era deslligar-se de la borgesia agrària que els governava i que a més a més no vivia amb ells... Per això van decidir que la millor cosa que podien fer era SEPARAR-SE.
La clau és que l'autor ha citat l'exmeple de Màlaga i extremadura per a justificar l'independentisme. Però malgrat que s'haig equivocat històricament l'argument que ell defensava continuava sent ferm. Encara que desagradi dir-ho: l'economia va lligada amb el separatisme.
Tot i així m'agradaria puntulitzar que tot el que has dit és cert... una nació té dret a ser lliure independentment de l'economia. Hi ha casos, i no tan llunyans; a Sardenya, la riquesa de la qual és poca, guanyen els independentistes per sobirania popular.
Per a finalitzar l'escrit combino els dos magnífiques opinions que he llegit aquesta nit sobre el nacionalisme i el futur del qual; l'economia va lligada al separatisme, però en la major part dels casos hi ha alguna cosa més; un sentiment de Nació, de país o de col·lectiu...Això fa que una part de la societat vulgui esdevenir lliure, independent en un major grau. Que romàntic eh? ;)
Adéu Siau!
P.D: Si t'ha semblat interessant el meu article m'agradaria que me'n fessis 4 ratlles, incloses les faltes ortogràfiques..
Тупо
nice post ,dear
http://gorkut.blogspot.com
Nice lovely
Post a Comment
<< Home